«Per exemple, les dones filipines són unes bombes sexuals, totes són guapíssimes, totes estan primes, totes són amables i servicials. Els asiàtics són súper sans, tot zen, tot bé, tot ioga. Després, a més, són bons en matemàtiques. Però, tanmateix, quan les persones racialitzades pensem en les persones blanques, en què significa la blanquitud, ens quedem sense paraules. El xinès és molt treballador, però i el blanc? Molt colonitzador? No et fot! Perquè el blanc no s’ha estudiat des del punt de vista de la racialització. No ho hem estudiat i hi ha molt poc sobre això, i el que hi ha no es transmet als mitjans de comunicació, els col·legis i altres. La blanquitud és l’estàndard per a tot».
La bandera gitana que consta de dues franges horitzontals: de color blau, a la part superior,
que representa el cel; i de color verd, a la part inferior, que representa el camp. En el
mig de les franges s’inclou la roda de carro, que simbolitza la llibertat del poble gitano,
repartit per tot el món.
Font: gitanos.org
Perill groc (de vegades Terror groc, en anglès: The Yellow Peril) és una metàfora racista que descriu les persones d’Àsia Oriental i del Sud-est Asiàtic com un perill per al món occidental.
La metàfora es va originar al segle xix, per oferir des d’ occident una imatge de les persones orientals i establir una clara diferència de raça amb els mateixos occidentals. Aquesta imatge creada dels orientals va tenir principalment una consideració negativa cap a ells (tot i que es va utilitzar de diverses formes en funció del que la situació requeria), i va ser usada com a excusa i pretext per al tracte polític, econòmic i militar d’occident.
Les causes d’aquesta van ser tant l’auge de noves potències com el Japó, vista amb recel des d’Europa, com la importació massiva de mà d’obra xinesa a diversos països com Estats Units, Sud-àfrica, Nova Zelanda, etc, cosa que va generar una reacció de rebuig de la població d’aquests països.
Font:
widipedia.org
Gran varietat d’hipòtesis aspiren a ser preminents quant a l’origen històric real de la paraula «pielroja».
Una hipòtesi, és que el terme s’entén com un indicador més que un físic, similar a les paraules «blanc» i «negre» per als europeus i africans respectivament.
Una altra hipòtesi afirma que va ser utilitzat per primera vegada pels nadius als Estats Units durant la dècada de 1800 com una manera de diferenciar-se de la població colona blanca en constant creixement.
La tercera hipòtesi esmenta sovint, i a més està provat que té origen en el cuir cabellut amb sang (Pieles Rojas) que el govern demanava als colons europeus com a prova per haver matat nadius i així cobrar el pagament. De l’ anterior hi ha documentació històrica que dóna suport a aquesta última hipòtesi.
Font:
wikipedia.org
El Blackface és una representació folklòrica -popularitzada als Estats Units- dels nostres ancestres africans esclavitzats. Sorgeix a mitjans del segle XIX, on se’ls representaven com a càndides, maldestres, mal parlades, però sobretot felices, per tal de justificar i enfortir la idea que la seva condició social era la que mereixien, però el cert era que ocultava una realitat plena d’injustícia social, misèria i violències. El Blackface en si, és una caricatura d’aquest altre ésser que no era considerat humà, sinó salvatge, exòtic, que s’admira i alhora es denigra, aquest ésser que s’híper-erotitza i bestialitza.
Font: afrofeminas.com